aPrEnEnT

Ahir vaig conèixer una altra zona de la ciutat. Vaig anar al centre en cotxe, custodiada per Gago, és clar. Em va deixar en el garatge d’À.G. per a buscar la comissaria del carrer H. Quan vaig localitzar el carrer el vaig saborejar amb l’excusa de buscar la comissaria, mentre parlava amb Espongeta* per telèfon.


Un extrem del carrer era part d’un parc que hi ha allí. Verd, gran... molt campestre.

Per una de les seues voreres van passar dos xiques agafades de la mà, alienes (o no?) a les mirades depositades sobre elles.

Vaig somriure per a mi i vaig guardar aquell moment.


Una hora més tart em trobava en Mercadona comprant el sopar.


Arribe a la caixa i descarregue la meua compra, mentre la parella que va davant de mi parla amistosament amb la caixera. Tots tres somriuen amb la complicitat que provoca estar d’acord sobre un tema.


Em lleve els cascos que fins al moment havien estat cantant-me La Fuga en l’orelleta, en part per cortesia i en part per a poder sentir a la caixera quan es dirigira a mi.



Aplegue a les últimes paraules de la conversa:

Xic: Sí, son como una epidemia.

(rises)


Caixera: jeje. Antes no, pero ahora le ha dado a todos por salir del armario.

(rises)


Caixera: Y hay algunos que son más reservados, pero a otros se les va la mano. [Fa una floritura en l’aire amb la mà esquerra.]

(rises)


Aplega el meu torn. No em saluda. No la salude.


La nostra conversa:

Caixera: 11’19€.


Jo: (Entregue 15€) Espera que tengo los 20 céntimos.



Isc de Mercadona indignà, cabrejà. Fins i tot pensant: “tal vegada no era el que semblava i parlaven d’una altra cosa, com per exemple de lladres...”

Pense que no és bo ser tan inocent i em cabreje encara més.


Pare a un semàfor, carregada amb les bosses, i em quede atontada mirant el sòl.

Es fica verd per als vianants quan està a punt d’invair-me la tristesa.


Em done compte, alce el cap i camine.


He fet bé en guardar aquell moment fa una hora.

Recorde que aquelles xiques es miraven amb complicitat, enamorades. I somreien.


Com jo ara.



5 comentaris:

  1. tortuguita ha dit...

    Qué gusto leerte en este idioma también!!!!!!Petonets!!!!!!  

  2. moonlight ha dit...

    ei, ja puc llegir el teu blog, jeje  

  3. san ha dit...

    tortugita- jeje, si? creo que esto va a ser un poco bilingüe, como yo ^^
    Un petó ^^

    moonlight- sip, ja pots, jeje. Per cert, molt contenta de que t'hages passat ;)  

  4. Ripley ha dit...

    bienvenida a la blogosfera. cuando mi catalán sea un poquito mejor prometo dejarte comentario en catalán, de momento, un beso y las gracias por el enlace.  

  5. san ha dit...

    De nada :P me encanta como escribes... estoy enganchada a tus historias xD aunque uno de tus blogs todavía no lo he leído entero

    Gracias por la bienvenida ;)